Et vaig conèixer fa, potser, uns 30 anys. Grans ulls oberts a la vida. Encara avui, els teus grans ulls segueixen ben oberts, malgrat la vida. La vida que ens va dur per camins ben diferents va fer que ens retrobéssim fa pocs mesos, en el moment just, ni abans ni després. Just quan calia. I la vida em va deixar entrar, novament, al grup dels afortunats. Em sento afortunat per haver-te trobat, per tenir l'oportunitat d'estimar-te, per poder somiar un demà al teu costat. Però si alguna cosa em fa feliç per damunt de tot és sentir que m'estimes de la manera que ho fas, donant-ho tot (i demanant-ho tot, també, justa compensació...).
Tinc entre els dits un tresor que tot just començo a intuir, i que m'esforçaré a no perdre. Perquè quan tanta gent parla bé de tu, potser serà veritat tot el que diuen...
Et desitjo molta felicitat i una llarga vida, que necessito temps per descobrir-te tota!!
Un petó molt, molt gran!!
Ferran
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada