Mama, ja fas 45 anys, tampoc son tants anys,… (hahaha a que he quedat bé?). Va ara sí que em poso seriosa… et vull donar les gràcies per tantes coses que has fet per mi, totes les coses fetes juntes, totes les excursions que he fet al teu costat, cada somriure que m’has regalat, per cada consell que m’has donat… et vull donar gràcies per tot el que has fet per mi, per quan m’has abraçat quan ho he necessitat, perquè sempre que necessitava ajuda tu estaves amb mi, et vull donar les gràcies per estimar-me tant, per deixar que t’estimi tant… saps que sempre ens barallem..som massa iguals… ens hem dit coses que no volíem dir-nos, però sabem perfectament que totes aquestes coses realment no ho pensàvem. M’encanta que em recolzis sempre, que m’ensenyis lliçons d’història i em diguis tots els noms dels ocells (encara que no em recordi de la meitat). Et dono les gràcies per no haver-te rendit mai, per haver seguit endavant malgrat tot, i per haver-me aguantat sempre. FELICITAATS!!
FELICITATS!!
Estimada Berta, és veritat: avui fas 45 anys. I què? No cal amagar-ho, tots ho sabem... Has arribat a la flor de la teva vida en un moment esplèndid. I els teus amics i amigues, la teva família tota, estem amb tu i et volem fer costat en un dia tan especial.
En aquest bloc trobaràs moltes coses: records, fotografies, desitjos, enyorances... et desitgem que llegir-ho t'ompli de vida, com ens l'has omplert a tots els que t'estimem des de fa tants anys.
Per molts anys, Berta, i que siguis molt, molt feliç!!
En aquest bloc trobaràs moltes coses: records, fotografies, desitjos, enyorances... et desitgem que llegir-ho t'ompli de vida, com ens l'has omplert a tots els que t'estimem des de fa tants anys.
Per molts anys, Berta, i que siguis molt, molt feliç!!
Per cert, ens ha dit un "pajaritu" que no t'agrada que et remenin les orelles...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada