Dolç xiuxiueig del teu riure, que acompanya les hores del Relax. Sense voler, omples el carrer d’un caliu que ens alegra el despertar. Tan de bo tots poguéssim il·luminar els ulls com ho fas tu quan ens regales el teu somriure.
Que bones les estones de cafè, asseguts gaudint del temps que ens ofereix el càmping. Llargues converses acompanyades d’un aroma que reprodueix la barreja del cafè amb la brisa de natura que ens rodeja. Mentre uns dormen, altres riuen, xerren o es distreuen amb vol d’una papallona hipnotitzada pel calor de l’ambient.
El temps ens ha convertit en bons amics i espero que sigui el temps també el que aconsegueixi mantenir-nos l’amistat com ho ha fet fins ara.
I aquest estiu més.......... un petó
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada