Sembla mentida com passen els anys!.

D’aquella mocosa emprenyadora que em trencava les coses  i em tocava els nassos constantment,  un bitxo entremaliat que no parava de fer barrabassades, però que tot i així hauria donat la vida per ella, n’ha sortit una dona fantàstica i meravellosa, la meva germaneta  s’ha convertit en una “senyora madureta”,  (però de  “molt bon veure” encara!, no us penseu!); però per a mi seguirà essent  la meva germana petita, la Berta..

Ah!, i un bitxo... els que la coneixeu sabeu molt bé que ho segueix  essent!

Molts records d’infantesa em venen a la ment: Les vacances a la Costa Brava, a Reus i a Carme... els saraus familiars per Nadal, amagant-nos sota les faldilles dels monumentals pessebres que feia l’avi Vicenç... el gronxador del jardí... l’agrupament... compartir armari i habitació...

No canviïs mai, t’estimo i et desitjo el millor del mon!.

Feliços 45!!!